Quan el teu fill té ansietat, tota la família la viu

Quan el teu fill té ansietat, tota la família la viu

No és només cosa seva. Quan un infant viu amb ansietat, els pares també la porten. Al matí quan no vol posar-se l'abric per anar a l'escola. Al sopar quan no toca el plat. A la nit quan torna a trucar a la porta. I sovint sense saber molt bé si el que esteu fent ajuda o, sense voler, empitjora les coses.

El que ningú us ha dit sobre l'ansietat infantil

L'ansietat infantil no passa únicament a la consulta del psicòleg. Passa a casa vostra.

Passa quan el vostre fill evita una situació que li genera por i vosaltres no sabeu si cal insistir o deixar-ho córrer. Passa quan plora al matí i vosaltres heu d'agafar el metro en deu minuts. Passa en els silencis del sopar. En les discussions que no volíeu tenir i que de totes formes acaben passant.

Això no vol dir que estigueu fent res malament. Vol dir que l'entorn familiar és part del problema i, sobretot, part de la solució.

Quan un infant desenvolupa ansietat, el seu sistema nerviós ha après a interpretar el món com un lloc amenaçant. I aprèn molt —moltíssim— de com els adults del seu voltant responen a aquella amenaça. No per imitar-los conscientment. Sinó perquè el cervell infantil utilitza les persones de referència com a brúixola emocional. Si vosaltres esteu desbordats —i és completament comprensible que ho estigueu—, el seu sistema nerviós ho registra. Sense que ningú ho vulgui. Sense que ningú en tingui la culpa.

Això no és una acusació. És una oportunitat.

Per què treballar amb l'infant sol sovint no és suficient

Moltes famílies arriben a nosaltres després d'haver provat coses. Han parlat amb el tutor. Han llegit articles. Han anat a algun professional durant un temps. I els canvis, si n'hi ha hagut, no han durat.

Hi ha un patró que es repeteix molt en consulta: el treball terapèutic s'ha fet amb l'infant, però l'entorn ha quedat fora del procés.

Imagina aquesta situació. Un infant treballa a la consulta estratègies per gestionar la por a quedar-se sol. Aprèn a respirar, a reconèixer els seus pensaments, a tolerar una mica més la incertesa. Però a casa, quan arriba el moment, els pares —per amor, per no veure'l patir— cedeixen ràpidament, eviten la situació, o reaccionen amb una ansietat pròpia que ell percep de seguida. El progrés es dilueix. No perquè l'infant no hagi après res. Sinó perquè el context no ha canviat.

Això no és culpa dels pares. És que ningú els ha acompanyat a ells.

Acompanyar els pares no és un extra: és part del tractament

Al Centro Amalia entenem l'ansietat infantil com un fenomen que viu dins d'un sistema. L'infant és el centre del procés, però no l'únic protagonista.

Quan acompanyem un infant amb ansietat, també treballem amb vosaltres. No per jutjar com esteu actuant. Per donar-vos eines concretes: com respondre quan evita una situació, com contenir sense reforçar la por, com mantenir una rutina que li doni seguretat, com gestionar la vostra pròpia angúixia perquè no es transmeti sense voler.

Perquè sí: els pares també necessiten un espai. Un lloc on preguntar sense sentir-se jutjats. On entendre per què el vostre fill fa el que fa. On aprendre a acompanyar-lo sense perdre's a vosaltres mateixos en el procés.

La nostra experiència ens diu que quan els pares troben aquest espai, tot canvia. No d'un dia per l'altre. Però canvia. Ho veiem cada setmana.

Això no és debilitat. És exactament el que necessita la vostra família per avançar.

Quan és el moment de demanar ajuda?

No cal esperar que la situació sigui insostenible. Les famílies sovint esperen massa. Esperen que passi sol, que sigui una etapa, que amb el temps millori. De vegades millora. Però moltes vegades no.

Alguns senyals que indiquen que val la pena consultar:

• El vostre fill evita situacions que abans no li generaven cap problema: escola, amics, activitats extraescolars.
• Apareixen símptomes físics sense causa mèdica clara. Mal de panxa recurrent, mals de cap, problemes per dormir.
• Les pors han crescut en intensitat o en nombre durant els últims mesos.
• Com a pares, sentiu que camineu de puntetes per no provocar una reacció, o que la dinàmica familiar ha canviat per adaptar-se als temors de l'infant.
• Heu provat coses i res no sembla funcionar de forma duradora.

Et sona alguna d'aquestes situacions? Si és que sí, no és que ho estigueu fent malament. És que potser necessiteu un acompanyament que us inclogui a vosaltres dins del procés.

A Centro Amalia treballem amb l'infant i amb vosaltres

El nostre equip de psicologia infantil i familiar a Barcelona treballa des d'una visió integradora: l'infant, la seva família i la connexió entre tots dos. Perquè l'ansietat no es tracta només a la consulta. Es tracta també a casa, al sopar, quan l'infant no vol sortir per la porta.

Si voleu entendre millor el que li passa al vostre fill —i el que us passa a vosaltres—, esteu en el lloc adequat. Podeu contactar-nos per demanar una primera consulta. Escoltem primer. Sempre.